QUÈ ÉS MÉS IMPORTANT: EL FER O EL PENSAR?

Està clar que la principal tasca que fem en una aula d’educació infantil mentre treballem la ciència és la de convertir l’experiència viscuda de cada infant en una experiència de contingut, és a dir, en un pensament; intentem traspassar allò que fan els infants en algun coneixement conceptual. Per tant, es podria dir que ajudem a passar d’un model estàtic i tangible a un model més dinàmic i flexible, on el paper principal el té l’infant juntament amb el mestre.

Per exemple, el model ésser viu que es forma a través de l’activitat que se’ns va proposar a nosaltres: si estem cuidant un insecte pal podem aprendre sobre els éssers vius, no només de l’insecte en concret.

En resum, fer és important però no com una tasca aïllada sinó que també és important el pensar. Tanmateix, hem d’evitar pensar en TOT a l’hora de treballar amb els infants, per què mai donarem a l’abast; per tant, cal puntualitzar els aprenentatges.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (CINQUENA APORTACIÓ)

A EDUCACIÓ INFANTIL TRACTAREM....

L’ESPAI

Els infants tenen una experiència viscuda i a partir d’aquesta van construint els seus coneixements. Tal com deia John Bale, els nens i nenes tenen una visió de l’espai que depèn de la pròpia visió de l’entorn i de la seva capacitat física, a més de construir el concepte amb les persones amb les quals es relacionen.

Per tant, podem afirmar  que, al llarg dels anys, els infants pateixen  una progressió del nivell de percepció que va des d’una vessant més egocèntrica cap a una de més abstracta, i això és motiu d’aprenentatges, sobretot pel que fa l’espai.

Com a mestres, hem de ser conscients que sempre hem d’intentar lligar el nou coneixement amb l’aprenentatge assolit anteriorment. D’aquesta manera es potencia la zona de desenvolupament proper i es creen aprenentatges significatius.

TEMPS

És molt important la formació mental de la percepció del temps dels més petits, però és més dificultosa perquè el temps és abstracte per sí mateix ja que existeix però no el veiem; de fet, l’hem d’anar acotant per saber que l’utilitzem.

Segons Joan Pagés, el temps és molt subjectiu, és a dir, la seva percepció depèn de cada persona i del punt de vista de les seves experiències personals, però en canvi, el temps social no ho és tant, per què  té una durada i es comparteix.

En aquest aspecte, hi ha 3 possibilitats de treballar el temps amb els més petits:

1.       TEMPS VISCUT: és aquell que es viu i es percep de la pròpia vivència. Són percepcions curtes si s’ho passen bé o molt llargues si s’avorreixen.

2.      TEMPS SOCIAL: és aquell que es comparteix i té una percepció cronològica (any, mes, setmana, dia, hora, calendari, etc). Temps col·lectiu.

3.       TEMPS HISTÒRIC: és aquell temps compartit que ja ha passat. Conèixer la història ens ha de permetre crear aprenentatges pels infants.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (CINQUENA  APORTACIÓ 2/12/2011)

REFLEXIONEM AMB EL MOVING...

Aquest matí, quan hem arribat a classe, ens hem despertat de cop i volta amb la cançó de Macaco “Moving”. Dic que ens hem despertat perquè té una tonada molt alegre, potent i motivadora que fa que el cos s’alteri. És una cançó que promou els canvis, però després de llegir la lletra i analitzar-la detingudament, penso que el que vol transmetre de veritat és la importància que té la iniciativa que pren cada persona per produir canvis, per petits que siguin, a nivell  ecològic i personal principalment. Si, a més a més, ajuntem tots aquests passos que la gent fa de forma individual, podrem aconseguir un gran canvi, un canvi de masses, formant un bucle positiu. Fins i tot hi ha una frase que ens anima a tornar a l’inici en el cas de fracàs, al·legant  que això no és recular.

Personalment, i parlant d’aquesta última frase, no crec que sempre sigui bo tornar a l’origen si ens perdem o fracassem, sinó que val més la pena intentar-ho de nou però des del lloc on ens hem quedat perquè, de fet, estarem més avançats que si tornem al punt de partida.

http://www.youtube.com/watch?v=OfEBA0kyH-U 

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (QUARTA APORTACIÓ)

MARE MEVA COM ESTÀ EL PATI!

Pena. Quina veritable pena i esgarrifança em recorria pel cos quan anàvem camí a l’auditori per presenciar la conferència “L’educació per a la sostenibilitat a l’Escola Bressol” de Rosa M. Tarín. Semblava una broma, de veritat. Quina porqueria, quin fàstic, quina tristor, quin mal d’ulls de veure brosses plenes de tota mena de residus, de no veure cap indici de consciència ecològica per enlloc... quina pena!

He entrat a l’auditori molt enfadada perquè em costa entendre aquesta mena de situacions. Com pot ser que arribem a aquests extrems després de l’esforç que molts de nosaltres fem dia a dia per que la gent entengui la importància del reciclatge, la sostenibilitat, el consum responsable, etc? De què serveix? Ostres, hi ha infants a l’esplai que coordino que se’ls hi hagués caigut el món als peus si haguessin vist el que jo he vist!

I em fa gràcia haver de fer una entrada al bloc que connecti la conferència amb la festa de la facultat! Les relacions que estableixo entre aquestes dues situacions és ABSOLUTAMENT TOT. tot el que s’ha dit a la conferència és de molta importància. Al principi no entenia perquè només feia èmfasi a l’etapa d’escola bressol, però és clar: és on s’origina tot. Si des de ben petits els inculquem aquesta mena de consciència ecològica, el respecte per tot allò que els envolta i la importància de conservar l’entorn, penso que, en el futur, haurem format ciutadans amb una  manera d’actuar més sostenible i equilibrada.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (QUARTA  APORTACIÓ 11/11/2011)

CONNEXIONS ENTRE UN INSECTE PAL I UNA CONFERÈNCIA

Quan el divendres vam anar a la conferència que Rosa M. Tarín va presentar, vaig pensar en moltes coses, sobre la sostenibilitat i la meva tasca com a futura mestra en educació infantil, per posar al bloc quan se’ns demanés, però no va servir de gaire. Se’ns va llançar una pregunta molt concreta: quines connexions hi ha entre l’insecte pal que esteu cuidant i la conferència que acabeu de veure?

Doncs bé, després d’analitzar tot el que va dir la conferenciant i tot el que estic aprenent cuidant de la Pepita Grilla (l’insecte), arribo a aquestes connexions:

·         Són espais d’interacció

·         Es tracta el tema dels coneixements (sabers), de les estratègies (saber fer), de la manera d’actuar pròpia (saber ser) i de la cosmovisió (saber estar).

·         L’educació per a la sostenibilitat i el fet de cuidar un insecte pal fomenta una reflexió crítica de les accions d’uns mateixos i dels altres.

·         També es planteja per ambdós casos l’assumpte de les competències; es parla de les habilitats, pràctiques, coneixements, motivacions, valors ètics i emocions per a arribar a una acció eficaç.

·         Potencia l’observació i el treball experimental.

En tot cas, es fomenta i es crea l’ interès pel que s’està fent, deixant un temps per a tot, sense pautes estrictes i rígides, essent conscients que hi ha un espai i un temps determinat per a cada cosa.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (TERCERA APORTACIÓ)

... CONTES?!

Jo no entenia res. Quan la setmana anterior ens van anunciar que en la propera magistral tractaríem la temàtica dels contes em vaig quedar petrificada. “Contes?! A Dinàmica del Coneixement del Medi Social parlarem de contes?!” Doncs si, i a més a més, ens havíem de preparar un conte en grup per explicar-lo a la resta de companyes de classe, però ja ho veuríem a la propera sessió.

Resulta que això no era cap broma i em vaig passar la setmana pensant en la classe de divendres, però no sabia per on aniria el tema, no aconseguia relacionar-lo amb l’assignatura. Però em vaig equivocar i de ple. Aquell dia tan esperat va ser molt interessant perquè vaig aprendre força aspectes nous relacionats amb els contes, tret del que ja sabia.

Que els contes són una eina molt i molt potent pel que fa l’ensenyament de diversos aspectes i que pot estar relacionat amb molts contextos, ja ho sé, però no se m’havia ocorregut mai que pogués estar vinculat a aspectes més socials, i en concret, considerar-lo com una eina de formació social i d’aprenentatges socials. De fet, m’encanta explicar contes als infants que participen de l’esplai i observo com aprenen de les accions dels personatges, a discriminar per sí sols el que està bé i malament, etc., però mai m’ho havia plantejat com un aprenentatge social que fan aquests nens i nenes.

Per tant, a l’acabar la classe vaig entendre perfectament que la temàtica dels contes encaixava perfectament amb l’assignatura i amb el que se’ns volia transmetre. És cert que tot es connecta i, tot i que jo no m’ho creia a principi de curs quan ens ho van dir, ara veig que tot està lligat i que, fins i tot jo puc establir relacions amb aspectes que potser, en un primer moment, no semblen tenir cap mena de punt en comú.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (TERCERA APORTACIÓ 14/10/2011)

QUINA ÉS LA CORRECTA?

Que el món és ple de fets i fenòmens ja ho sabem, i que hi ha moltes maneres de veure el món també. Però quan diem aquesta última frase, a mi se’m planteja un dubte: maneres de VEURE o MIRAR el món? Llavors poso els ulls en blanc i m’entra la mandra de buscar quina és l’opció correcta.

La mandra no em dura gaire perquè sóc d’aquelles persones que, si em sorgeix un dubte o un problema i no trobo una solució, tinc mala consciència. Per tant, començo a divagar en el significat de cada paraula i a buscar opcions dins el meu arxiu personal: el meu cap. La diferència entre aquests dos conceptes no em queda gens clara, així que prenc el primer diccionari que tinc al meu abast i busco el significat de cada paraula per veure quin li escau millor a la frase que em provoca el dubte.

La paraula VEURE vol dir considerar d’una manera determinada, assistir a un fet, a un estat de coses, ser testimoni ocular. En canvi, MIRAR vol dir aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa per veure-la, tenir-la en compte, fer-ne cas, considerar, tenir una idea, una opinió, un judici d’ algú o d’alguna cosa. En conclusió: ambdues opcions crec que són vàlides.

Tanmateix, penso que el que realment importa és el COM mirem o veiem el món, el saber quina és la millor manera de fer-ho, però aquest dubte el sé respondre amb energia: no hi ha una única manera de veure el món, no hi ha una mirada bona o dolenta; totes són vàlides. Del que si depèn aquesta manera de mirar el món és la nostra pròpia experiència i els nostres propis coneixements; en definitiva, les nostres vivències.

És cert que, si em centro en aquesta assignatura (àmbit científic), tinc molt clar que la meva tasca com educadora d’etapa infantil és la d’apropar la mirada científica a l’aula, però en general sóc conscient que, el que realment estaré fent, és ensenyar a mirar el món per què l’entenguin i puguin actuar-hi en ell.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (SEGONA APORTACIÓ)

LA URGÈNCIA DEL CANVI

Tenim un problema: l’ésser humà porta molt i molt de temps transformant el medi, l’entorn, la terra, el planeta. La gran majoria de les persones creuen que la natura ha passat de ser una cosa que ens superava a una que controlem i això no és així. De fet, hem sobrepassat el llindar, el límit de sobrecàrrega que el planeta té per suportar o aguantar aquests processos, cada vegada més agressius i inconscients.

Per això cal un canvi, i de manera urgent. La comunitat humana ha tingut una gran capacitat per transformar la naturalesa sense tenir en compte els resultats de les seves accions, però ara, quan les conseqüències són més importants i visibles, desastroses i evidents, no tenim esma per reaccionar. O si? És en aquest punt on entra en joc el concepte de consciència ecològica.

Aquest terme va íntimament lligat amb la teoria de la complexitat; sabem que tot està relacionat, tot lliga, tot forma una xarxa i que, per petit que sigui el canvi, tot canvia o pot arribar a canviar. Les accions que la majoria de les persones fem pel que fa el reciclatge, la sostenibilitat, etc., demostren que anem cap a una consciència ecològica. La pena és que no tothom comparteix aquesta idea, però hem de treballar de valent per aconseguir que aquesta mena de mentalitat arribi a la major quantitat de persones.

I per això hi som els educadors. Si des de l’escola estimulem la creativitat, la capacitat de canviar i solucionar les coses, de potenciar aquesta consciència  ecològica en els més petits, potser aconseguirem grans canvis que milloraran el futur del nostre planeta. Tal com es pot veure en el capítol 2 del llibre “La veu de l’altre. Reflexions per educar en valors ètics”, hem de tenir molt clar que la tasca educativa passa per educar en aquests esmentats valors ètics, aquells que són òptims per viure en societat, perquè no hi ha cap acció a l’aula que no hagi d’estar plena de plantejament ètic.

Tota aquesta situació ens ubica a tots plegats en el punt de mira següent: som actors d’aquest canvi urgent i no s’hi val queixar-se ni fer-se enrere ni esperar la solució. CAL IMPLICAR-SE.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL (SEGONA APORTACIÓ 23/09/2011)

QUÈ ESTIC APRENENT AL CUIDAR UN INSECTE PAL?

Quan em vaig emportar l’insecte pal a casa, el primer que vaig fer va ser preguntar-me quina era la millor manera de cuidar-lo per a que no se’m morís; qüestions referents a l’aliment, hàbitat, activitat biològica, etc. El fet de plantejar-me aquestes preguntes, ja suposa fer ciència perquè fins ara, crec que ja hem experimentat amb l’insecte i hem extret les nostres pròpies idees sobre aquest animalet.

Per tant, crec que estem en ple procés científic amb aquesta responsabilitat, ja que és una feina en equip, adquirim nous coneixements i/o en verifiquem i actuem, tot prenent les decisions que creiem més adequades.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (PRIMERA APORTACIÓ)

COM ÉS EL MÓN ON VISC?

Visc en un món extraordinari, però com que no el sabem gestionar, la gran majoria de  persones no ho veuen.

Sentim dir que aquest món és egoista, catastròfic, complicat, però som nosaltres que el fem així. De fet, avui he après que el món és complex, que no complicat.

 

Visc en un món complex. Un món que forma un teixit que hem de descobrir, hem d’esbrinar com funciona, ens hem de fusionar amb ell per aprendre a gestionar aquesta complexitat.

I tot això ho hem de saber transmetre als infants, per que puguin conèixer el món en el qual viuen i puguin entendre i formar part d’aquesta consciència social.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL (PRIMERA APORTACIÓ 16/09/2011)



PROJECTE 1 X 1

Educat 1x1 és un projecte de la Generalitat de Catalunya per a la implantació de miniordinadors portàtils a les aules i la incorporació de llibres de text digitals en aquests ordinadors. Es tracta de la versió catalana del programa Escola 2.0 . El lema del projecte és: un alumne, un ordinador.

Els objectius d’aquest projecte són els següents:

·    Potenciar l’ús pedagògic de les TIC, enteses com a base imprescindible de qualsevol actuació educativa en els temps actuals.

·    Subministrar la base per a l’educació de l’alumnat en la “vida en un món connectat”.

·    Convertir l’ordinador en l’eina personal de treball de l’alumne/a.

·    Substituir progressivament els llibres de text en paper per llibres de text electrònics per l’alumnat.

Personalment, penso que és un projecte força ambiciós i estic d’acord en que els alumnes han d’adquirir les competències bàsiques digitals per a poder fer front a la societat tan electrònica en la qual estem vivint, que cada vegada va a més. Tanmateix, sóc del parer que per que els alumnes puguin adquirir aquestes competències de forma idònia, cal formar als i les mestres en l’àmbit digital, és a dir, és necessari que tinguin adquirides les mateixes competències que se li demana a l’alumnat.

Per altra banda, també existeixen certs problemes lligats a aquest projecte, com per exemple, els problemes amb la connexió a internet i la lentitud, les distraccions de la Red, la incomoditat d’anar amunt i avall amb el portàtil, el fet de tenir-ho tot digitalitzat dificulta la presa d’apunts i l’estudi, etc.

Un dels aspectes que m’agradaria destacar és l’aspecte econòmic. Aquesta mena de projectes necessita d’una certa inversió econòmica i tal com està avui l’economia del país, ni l’Administració ni les famílies poden fer front a aquesta mena de costos. Crec que és més important potser, millorar el sistema educatiu, que tothom pugui tenir accés a l’educació, amb les mateixes condicions i garanties.

ANÀLISI D’UN ANUNCI

L’anunci que he escollit és de la marca Whisky Ballantine’s i es titula “Momentos de inspiración”.

Pel que fa la il·lustració, l’anunci està dividit en dos parts. En la part superior apareix una noia en un espai obert filmant-se amb una càmera antiga. La imatge és en blanc i negra. A la part inferior, apareix una ampolla de la beguda anunciada partida per la meitat per un carret fotogràfic. La imatge inferior és en color. La marca de la beguda apareix a la cantonada inferior esquerra en un color fosc sobre un fons clar.

L’anunci utilitza la comparació, és a dir, si beus whisky et sentiràs capaç i lliure, et donarà la inspiració per fer moltes coses. Produeix una analogia d’idees en la ment de les persones que reben l’anunci. Atrau l’atenció, suscita l’interès, desperta el desig i provoca el voler adquirir el producte. La bellesa és el tòpic que presenta, ja que apareix una dona molt maca.

L’anunci va dirigit a un públic jove que sigui consumidor de begudes alcohòliques.

Les TIC a l'escola

A continuació us presentem el video reportatge que vam realitzar a l'escola Circell de Moja (Olèrdola) sobre l'ús de les TIC a l'escola. Personalment em va sorprendre que donéssin tanta importància a les TIC, però de fet, avui dia cal una formació per adquirir unes bones competències en aquest àmbit, de cara a un futur.

Pel que fa el vídeo només vull deixar clar que hem fet el que hem pogut, i em refereixo sobretot a la qüestió del temps i de les feines "extres" que ens "entatxonen" (em refereixo a totes les assignatures). Hi ha persones que treballem per poder estudiar, però també necessitem dormir. Amb això no vull justificar la qualitat del vídeo reportatge però és un "punt" que s'hauria de tenir en compte. D'altra banda, el video m'encanta. Ha quedat fantàstic!

Bé, no atabalo més al personal. Tot seguit: Les TIC a l'escola!

Per: Joan Rivas, Raquel Sánchez i Cristina Prats (Grup 3 seminari B)

ANÀLISI D’UN VIDEOJOC

El videojoc que hem escollit és el JOC DE LA PREHISTÒRIA i l’enllaç per accedir-hi és http://www.edu365.cat/nobadis/jph/poblat1.htm .

Els autors d’aquesta aplicació són NS STUDIOS i ha estat creat pel Departament D’ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

OBJECTIU QUE PERSEGUEIX: pretén el coneixement de les condicions de vida en un poblat de la prehistòria, concretament a l’edat dels metalls.

CONTINGUTS DEL MATERIAL: 

•  Organització espacial d'un poblat.
•  Materials constructius.
• Cultura de l’època (ceràmica i altres utensilis).
• Recursos naturals a l'abast.
• La producció: caça-recol·lecció vs agricultura.

DESTINATARIS: Els destinataris d'aquest programa són els alumnes de Tercer Cicle de Primària. Tot i així, amb un bon treball previ, aquesta aplicació podria ser utilitzada per altres infants, ja siguin de nivells inferiors de la primària com dels primers cursos de l'ESO.

ASPECTES EDUCATIUS

·        Es tracta d'un simulador on, a partir d'uns elements i materials que es posen a disposició dels infants, aquests han de col·laborar en la reconstrucció del poblat, que ha hagut de ser traslladat a causa d'una catàstrofe natural.

·        Funciona com a complement de les explicacions teòriques del professor/a, i més aviat podríem dir que és un joc d'ordinador amb valor educatiu, ja que per si mateix no genera explicacions acadèmiques als possibles dubtes de l'alumnat.

·        Potencia la motivació de l’alumnat, ja que quan tens la possibilitat d’aplicar els teus coneixements d’una manera més pràctica, els alumnes milloren els seus resultats i aprenentatges.

 

DESCRIPCIÓ DEL JOC

El joc consta de 4 parts:

1. SUPERVIVÈNCIA: les activitats que es proposen són la de construir el graner, una cleda pel bestiar, recol·lectar aliments excepte els verinosos, caçar animals per sobreviure i aconseguir llenya per fabricar un tancat.
2.  ASSENTAMENT: les activitats que es proposen són escollir el cap del poblat, on exerciten la memòria visual, construir, sembrar unes llavors i vigilar-les, segar un camp i  pescar amb una canya. Totes  les activitats desenvolupen certes habilitats amb el teclat i el ratolí, a més de potenciar la percepció visual.
3.  ACOMODAMENT: engloba activitats de decoració i distribució d’objectes, de rituals d’iniciació a la pesca, la caça i en la foneria. La majoria desenvolupen la capacitat lògico-matemàtica.
4.  SOLIDESA: les activitats fan referència a tota l’etapa final de la Prehistòria; crear els megàlits, les diverses feines que existien i la distribució per persones, els orígens del mercat i l’expansió marítima d’aquest.

ASPECTES PSICOLÒGICS

És un joc senzill d’utilitzar si es segueixen les instruccions escrites, per tant requereix d’una força comprensió lectora perquè es pot donar el cas que no s’entengui l’objectiu del joc. No és gens versàtil ja que té una sèrie d’activitats programades que tenen una única possibilitat de resolució, però el fet que dins de cada escenari es pugui triar quina activitat es vol fer, es puguin abandonar a mitges i intentar-ho més tard, etc, contribueix a que pugui ser menys feixuc de fer servir.

En general, es podria considerar un joc bastant complet ja que fomenta l’aprenentatge memorístic, l’habilitat, la velocitat de reflexes, el raonament lògic, la pràctica matemàtica i una certa planificació de la conducta.

ASPECTES SOCIOLÒGICS

Aquest joc conté una gran quantitat d’activitats que transmeten informació valuosa sobre la vida a la prehistòria i permet als infants empatitzar una mica amb els avantpassats i intentar posar-se a la seva pell per veure com vivien. A més, potencia una visió de l’educació com una mena de “currículum ocult” dins d’unes activitats en principi divertides, on els coneixements es van adquirint gairebé sense adonar-se’n, i no com una cosa estàtica de lectura i còpia, més tradicional.

Pel que fa els personatges, no n’hi ha, només es veuen els animals amb els quals s’ha de treballar i els utensilis.

ASPECTES ESTÈTICS 

 Pel que fa a l'entorn audiovisual, cal dir que és molt atractiu. Els gràfics són molt acurats, els colors són vius i adequats, i la qualitat de les animacions és bona, i això el fa agradable de jugar. Considerem que és actual i que té unes il·lustracions molt bones. Hi ha un ambient sonor durant el joc, és a dir, els efectes sonors sorgeixen segons l’acció que es realitza i els animals que apareixen.

 

CRISTINA PRATS RUANO i JOAN RIVAS PARRILLA

MÈTODES PER VISUALITZAR LA INFORMACIÓ II

Un altre dels mètodes que hem utilitzat per visualitzar una informació, ha estat un programa anomenat GLOGSTER. Aquest programa és una eina molt útil per crear murals digitals multimèdia on-line o glogs.

El nostre mural és el següent: http://tictac2010.glogster.com/

Cerca avançada per:
Raquel Sánchez
Cristina Prats
Joan Rivas
Isabel García

MÈTODE DE VISUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Cerca avançada per:
Raquel Sánchez
Cristina Prats
Joan Rivas
Isabel García

">

Identitat Digital

Aquesta presentació power point l'hem realitzat un grup de persones de l'assignatura de TIC de la UAB: Joan Rivas, Raquel Sanchez, Isabel Garcia i Cristina Prats.

A causa del canvi de PP al convrsor Slideshare, algunes diapositives no s'acaben de visualitzar bé i altres se superposen les imatges, sense tenir en compte les transicions de la presentació original.

Identitat digital

View more presentations from cagundeu.

">

VIDEOCLIP

A continuació podeu veure el videoclip que hem dut a terme el Joan Rivas, la Raquel Sanchez, la Isabel Garcia i jo.
El video és sobre "surfejar", és a dir, fer snow, skate o surf. El videoclip està composat per diferents fragments de videos d'aquests tres esports extrems. L'el·lecció d'aquests fragments la vam realitzar en funció de la nitidesa de les imatges i la presentació que tenien.

La cançó que acompanya és "Guerrilla Radio" del grup Rage Against The Machine.

LA WEB 2.0 i el SISTEMA EDUCATIU