Quan el divendres vam anar a la conferència que Rosa M. Tarín va presentar, vaig pensar en moltes coses, sobre la sostenibilitat i la meva tasca com a futura mestra en educació infantil, per posar al bloc quan se’ns demanés, però no va servir de gaire. Se’ns va llançar una pregunta molt concreta: quines connexions hi ha entre l’insecte pal que esteu cuidant i la conferència que acabeu de veure?
Doncs bé, després d’analitzar tot el que va dir la conferenciant i tot el que estic aprenent cuidant de la Pepita Grilla (l’insecte), arribo a aquestes connexions:
· Són espais d’interacció
· Es tracta el tema dels coneixements (sabers), de les estratègies (saber fer), de la manera d’actuar pròpia (saber ser) i de la cosmovisió (saber estar).
· L’educació per a la sostenibilitat i el fet de cuidar un insecte pal fomenta una reflexió crítica de les accions d’uns mateixos i dels altres.
· També es planteja per ambdós casos l’assumpte de les competències; es parla de les habilitats, pràctiques, coneixements, motivacions, valors ètics i emocions per a arribar a una acció eficaç.
· Potencia l’observació i el treball experimental.
En tot cas, es fomenta i es crea l’ interès pel que s’està fent, deixant un temps per a tot, sense pautes estrictes i rígides, essent conscients que hi ha un espai i un temps determinat per a cada cosa.
DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (TERCERA APORTACIÓ)
No hay comentarios:
Publicar un comentario