Que el món és ple de fets i fenòmens ja ho sabem, i que hi ha moltes maneres de veure el món també. Però quan diem aquesta última frase, a mi se’m planteja un dubte: maneres de VEURE o MIRAR el món? Llavors poso els ulls en blanc i m’entra la mandra de buscar quina és l’opció correcta.
La mandra no em dura gaire perquè sóc d’aquelles persones que, si em sorgeix un dubte o un problema i no trobo una solució, tinc mala consciència. Per tant, començo a divagar en el significat de cada paraula i a buscar opcions dins el meu arxiu personal: el meu cap. La diferència entre aquests dos conceptes no em queda gens clara, així que prenc el primer diccionari que tinc al meu abast i busco el significat de cada paraula per veure quin li escau millor a la frase que em provoca el dubte.
Tanmateix, penso que el que realment importa és el COM mirem o veiem el món, el saber quina és la millor manera de fer-ho, però aquest dubte el sé respondre amb energia: no hi ha una única manera de veure el món, no hi ha una mirada bona o dolenta; totes són vàlides. Del que si depèn aquesta manera de mirar el món és la nostra pròpia experiència i els nostres propis coneixements; en definitiva, les nostres vivències.
És cert que, si em centro en aquesta assignatura (àmbit científic), tinc molt clar que la meva tasca com educadora d’etapa infantil és la d’apropar la mirada científica a l’aula, però en general sóc conscient que, el que realment estaré fent, és ensenyar a mirar el món per què l’entenguin i puguin actuar-hi en ell.
DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (SEGONA APORTACIÓ)
No hay comentarios:
Publicar un comentario