... CONTES?!

Jo no entenia res. Quan la setmana anterior ens van anunciar que en la propera magistral tractaríem la temàtica dels contes em vaig quedar petrificada. “Contes?! A Dinàmica del Coneixement del Medi Social parlarem de contes?!” Doncs si, i a més a més, ens havíem de preparar un conte en grup per explicar-lo a la resta de companyes de classe, però ja ho veuríem a la propera sessió.

Resulta que això no era cap broma i em vaig passar la setmana pensant en la classe de divendres, però no sabia per on aniria el tema, no aconseguia relacionar-lo amb l’assignatura. Però em vaig equivocar i de ple. Aquell dia tan esperat va ser molt interessant perquè vaig aprendre força aspectes nous relacionats amb els contes, tret del que ja sabia.

Que els contes són una eina molt i molt potent pel que fa l’ensenyament de diversos aspectes i que pot estar relacionat amb molts contextos, ja ho sé, però no se m’havia ocorregut mai que pogués estar vinculat a aspectes més socials, i en concret, considerar-lo com una eina de formació social i d’aprenentatges socials. De fet, m’encanta explicar contes als infants que participen de l’esplai i observo com aprenen de les accions dels personatges, a discriminar per sí sols el que està bé i malament, etc., però mai m’ho havia plantejat com un aprenentatge social que fan aquests nens i nenes.

Per tant, a l’acabar la classe vaig entendre perfectament que la temàtica dels contes encaixava perfectament amb l’assignatura i amb el que se’ns volia transmetre. És cert que tot es connecta i, tot i que jo no m’ho creia a principi de curs quan ens ho van dir, ara veig que tot està lligat i que, fins i tot jo puc establir relacions amb aspectes que potser, en un primer moment, no semblen tenir cap mena de punt en comú.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (TERCERA APORTACIÓ 14/10/2011)