Pena. Quina veritable pena i esgarrifança em recorria pel cos quan anàvem camí a l’auditori per presenciar la conferència “L’educació per a la sostenibilitat a l’Escola Bressol” de Rosa M. Tarín. Semblava una broma, de veritat. Quina porqueria, quin fàstic, quina tristor, quin mal d’ulls de veure brosses plenes de tota mena de residus, de no veure cap indici de consciència ecològica per enlloc... quina pena!
He entrat a l’auditori molt enfadada perquè em costa entendre aquesta mena de situacions. Com pot ser que arribem a aquests extrems després de l’esforç que molts de nosaltres fem dia a dia per que la gent entengui la importància del reciclatge, la sostenibilitat, el consum responsable, etc? De què serveix? Ostres, hi ha infants a l’esplai que coordino que se’ls hi hagués caigut el món als peus si haguessin vist el que jo he vist!

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (QUARTA APORTACIÓ 11/11/2011)
No hay comentarios:
Publicar un comentario