MARE MEVA COM ESTÀ EL PATI!

Pena. Quina veritable pena i esgarrifança em recorria pel cos quan anàvem camí a l’auditori per presenciar la conferència “L’educació per a la sostenibilitat a l’Escola Bressol” de Rosa M. Tarín. Semblava una broma, de veritat. Quina porqueria, quin fàstic, quina tristor, quin mal d’ulls de veure brosses plenes de tota mena de residus, de no veure cap indici de consciència ecològica per enlloc... quina pena!

He entrat a l’auditori molt enfadada perquè em costa entendre aquesta mena de situacions. Com pot ser que arribem a aquests extrems després de l’esforç que molts de nosaltres fem dia a dia per que la gent entengui la importància del reciclatge, la sostenibilitat, el consum responsable, etc? De què serveix? Ostres, hi ha infants a l’esplai que coordino que se’ls hi hagués caigut el món als peus si haguessin vist el que jo he vist!

I em fa gràcia haver de fer una entrada al bloc que connecti la conferència amb la festa de la facultat! Les relacions que estableixo entre aquestes dues situacions és ABSOLUTAMENT TOT. tot el que s’ha dit a la conferència és de molta importància. Al principi no entenia perquè només feia èmfasi a l’etapa d’escola bressol, però és clar: és on s’origina tot. Si des de ben petits els inculquem aquesta mena de consciència ecològica, el respecte per tot allò que els envolta i la importància de conservar l’entorn, penso que, en el futur, haurem format ciutadans amb una  manera d’actuar més sostenible i equilibrada.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (QUARTA  APORTACIÓ 11/11/2011)