LA URGÈNCIA DEL CANVI

Tenim un problema: l’ésser humà porta molt i molt de temps transformant el medi, l’entorn, la terra, el planeta. La gran majoria de les persones creuen que la natura ha passat de ser una cosa que ens superava a una que controlem i això no és així. De fet, hem sobrepassat el llindar, el límit de sobrecàrrega que el planeta té per suportar o aguantar aquests processos, cada vegada més agressius i inconscients.

Per això cal un canvi, i de manera urgent. La comunitat humana ha tingut una gran capacitat per transformar la naturalesa sense tenir en compte els resultats de les seves accions, però ara, quan les conseqüències són més importants i visibles, desastroses i evidents, no tenim esma per reaccionar. O si? És en aquest punt on entra en joc el concepte de consciència ecològica.

Aquest terme va íntimament lligat amb la teoria de la complexitat; sabem que tot està relacionat, tot lliga, tot forma una xarxa i que, per petit que sigui el canvi, tot canvia o pot arribar a canviar. Les accions que la majoria de les persones fem pel que fa el reciclatge, la sostenibilitat, etc., demostren que anem cap a una consciència ecològica. La pena és que no tothom comparteix aquesta idea, però hem de treballar de valent per aconseguir que aquesta mena de mentalitat arribi a la major quantitat de persones.

I per això hi som els educadors. Si des de l’escola estimulem la creativitat, la capacitat de canviar i solucionar les coses, de potenciar aquesta consciència  ecològica en els més petits, potser aconseguirem grans canvis que milloraran el futur del nostre planeta. Tal com es pot veure en el capítol 2 del llibre “La veu de l’altre. Reflexions per educar en valors ètics”, hem de tenir molt clar que la tasca educativa passa per educar en aquests esmentats valors ètics, aquells que són òptims per viure en societat, perquè no hi ha cap acció a l’aula que no hagi d’estar plena de plantejament ètic.

Tota aquesta situació ens ubica a tots plegats en el punt de mira següent: som actors d’aquest canvi urgent i no s’hi val queixar-se ni fer-se enrere ni esperar la solució. CAL IMPLICAR-SE.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL (SEGONA APORTACIÓ 23/09/2011)