QUÈ ÉS MÉS IMPORTANT: EL FER O EL PENSAR?

Està clar que la principal tasca que fem en una aula d’educació infantil mentre treballem la ciència és la de convertir l’experiència viscuda de cada infant en una experiència de contingut, és a dir, en un pensament; intentem traspassar allò que fan els infants en algun coneixement conceptual. Per tant, es podria dir que ajudem a passar d’un model estàtic i tangible a un model més dinàmic i flexible, on el paper principal el té l’infant juntament amb el mestre.

Per exemple, el model ésser viu que es forma a través de l’activitat que se’ns va proposar a nosaltres: si estem cuidant un insecte pal podem aprendre sobre els éssers vius, no només de l’insecte en concret.

En resum, fer és important però no com una tasca aïllada sinó que també és important el pensar. Tanmateix, hem d’evitar pensar en TOT a l’hora de treballar amb els infants, per què mai donarem a l’abast; per tant, cal puntualitzar els aprenentatges.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (CINQUENA APORTACIÓ)

A EDUCACIÓ INFANTIL TRACTAREM....

L’ESPAI

Els infants tenen una experiència viscuda i a partir d’aquesta van construint els seus coneixements. Tal com deia John Bale, els nens i nenes tenen una visió de l’espai que depèn de la pròpia visió de l’entorn i de la seva capacitat física, a més de construir el concepte amb les persones amb les quals es relacionen.

Per tant, podem afirmar  que, al llarg dels anys, els infants pateixen  una progressió del nivell de percepció que va des d’una vessant més egocèntrica cap a una de més abstracta, i això és motiu d’aprenentatges, sobretot pel que fa l’espai.

Com a mestres, hem de ser conscients que sempre hem d’intentar lligar el nou coneixement amb l’aprenentatge assolit anteriorment. D’aquesta manera es potencia la zona de desenvolupament proper i es creen aprenentatges significatius.

TEMPS

És molt important la formació mental de la percepció del temps dels més petits, però és més dificultosa perquè el temps és abstracte per sí mateix ja que existeix però no el veiem; de fet, l’hem d’anar acotant per saber que l’utilitzem.

Segons Joan Pagés, el temps és molt subjectiu, és a dir, la seva percepció depèn de cada persona i del punt de vista de les seves experiències personals, però en canvi, el temps social no ho és tant, per què  té una durada i es comparteix.

En aquest aspecte, hi ha 3 possibilitats de treballar el temps amb els més petits:

1.       TEMPS VISCUT: és aquell que es viu i es percep de la pròpia vivència. Són percepcions curtes si s’ho passen bé o molt llargues si s’avorreixen.

2.      TEMPS SOCIAL: és aquell que es comparteix i té una percepció cronològica (any, mes, setmana, dia, hora, calendari, etc). Temps col·lectiu.

3.       TEMPS HISTÒRIC: és aquell temps compartit que ja ha passat. Conèixer la història ens ha de permetre crear aprenentatges pels infants.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (CINQUENA  APORTACIÓ 2/12/2011)

REFLEXIONEM AMB EL MOVING...

Aquest matí, quan hem arribat a classe, ens hem despertat de cop i volta amb la cançó de Macaco “Moving”. Dic que ens hem despertat perquè té una tonada molt alegre, potent i motivadora que fa que el cos s’alteri. És una cançó que promou els canvis, però després de llegir la lletra i analitzar-la detingudament, penso que el que vol transmetre de veritat és la importància que té la iniciativa que pren cada persona per produir canvis, per petits que siguin, a nivell  ecològic i personal principalment. Si, a més a més, ajuntem tots aquests passos que la gent fa de forma individual, podrem aconseguir un gran canvi, un canvi de masses, formant un bucle positiu. Fins i tot hi ha una frase que ens anima a tornar a l’inici en el cas de fracàs, al·legant  que això no és recular.

Personalment, i parlant d’aquesta última frase, no crec que sempre sigui bo tornar a l’origen si ens perdem o fracassem, sinó que val més la pena intentar-ho de nou però des del lloc on ens hem quedat perquè, de fet, estarem més avançats que si tornem al punt de partida.

http://www.youtube.com/watch?v=OfEBA0kyH-U 

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (QUARTA APORTACIÓ)

MARE MEVA COM ESTÀ EL PATI!

Pena. Quina veritable pena i esgarrifança em recorria pel cos quan anàvem camí a l’auditori per presenciar la conferència “L’educació per a la sostenibilitat a l’Escola Bressol” de Rosa M. Tarín. Semblava una broma, de veritat. Quina porqueria, quin fàstic, quina tristor, quin mal d’ulls de veure brosses plenes de tota mena de residus, de no veure cap indici de consciència ecològica per enlloc... quina pena!

He entrat a l’auditori molt enfadada perquè em costa entendre aquesta mena de situacions. Com pot ser que arribem a aquests extrems després de l’esforç que molts de nosaltres fem dia a dia per que la gent entengui la importància del reciclatge, la sostenibilitat, el consum responsable, etc? De què serveix? Ostres, hi ha infants a l’esplai que coordino que se’ls hi hagués caigut el món als peus si haguessin vist el que jo he vist!

I em fa gràcia haver de fer una entrada al bloc que connecti la conferència amb la festa de la facultat! Les relacions que estableixo entre aquestes dues situacions és ABSOLUTAMENT TOT. tot el que s’ha dit a la conferència és de molta importància. Al principi no entenia perquè només feia èmfasi a l’etapa d’escola bressol, però és clar: és on s’origina tot. Si des de ben petits els inculquem aquesta mena de consciència ecològica, el respecte per tot allò que els envolta i la importància de conservar l’entorn, penso que, en el futur, haurem format ciutadans amb una  manera d’actuar més sostenible i equilibrada.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (QUARTA  APORTACIÓ 11/11/2011)

CONNEXIONS ENTRE UN INSECTE PAL I UNA CONFERÈNCIA

Quan el divendres vam anar a la conferència que Rosa M. Tarín va presentar, vaig pensar en moltes coses, sobre la sostenibilitat i la meva tasca com a futura mestra en educació infantil, per posar al bloc quan se’ns demanés, però no va servir de gaire. Se’ns va llançar una pregunta molt concreta: quines connexions hi ha entre l’insecte pal que esteu cuidant i la conferència que acabeu de veure?

Doncs bé, després d’analitzar tot el que va dir la conferenciant i tot el que estic aprenent cuidant de la Pepita Grilla (l’insecte), arribo a aquestes connexions:

·         Són espais d’interacció

·         Es tracta el tema dels coneixements (sabers), de les estratègies (saber fer), de la manera d’actuar pròpia (saber ser) i de la cosmovisió (saber estar).

·         L’educació per a la sostenibilitat i el fet de cuidar un insecte pal fomenta una reflexió crítica de les accions d’uns mateixos i dels altres.

·         També es planteja per ambdós casos l’assumpte de les competències; es parla de les habilitats, pràctiques, coneixements, motivacions, valors ètics i emocions per a arribar a una acció eficaç.

·         Potencia l’observació i el treball experimental.

En tot cas, es fomenta i es crea l’ interès pel que s’està fent, deixant un temps per a tot, sense pautes estrictes i rígides, essent conscients que hi ha un espai i un temps determinat per a cada cosa.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (TERCERA APORTACIÓ)

... CONTES?!

Jo no entenia res. Quan la setmana anterior ens van anunciar que en la propera magistral tractaríem la temàtica dels contes em vaig quedar petrificada. “Contes?! A Dinàmica del Coneixement del Medi Social parlarem de contes?!” Doncs si, i a més a més, ens havíem de preparar un conte en grup per explicar-lo a la resta de companyes de classe, però ja ho veuríem a la propera sessió.

Resulta que això no era cap broma i em vaig passar la setmana pensant en la classe de divendres, però no sabia per on aniria el tema, no aconseguia relacionar-lo amb l’assignatura. Però em vaig equivocar i de ple. Aquell dia tan esperat va ser molt interessant perquè vaig aprendre força aspectes nous relacionats amb els contes, tret del que ja sabia.

Que els contes són una eina molt i molt potent pel que fa l’ensenyament de diversos aspectes i que pot estar relacionat amb molts contextos, ja ho sé, però no se m’havia ocorregut mai que pogués estar vinculat a aspectes més socials, i en concret, considerar-lo com una eina de formació social i d’aprenentatges socials. De fet, m’encanta explicar contes als infants que participen de l’esplai i observo com aprenen de les accions dels personatges, a discriminar per sí sols el que està bé i malament, etc., però mai m’ho havia plantejat com un aprenentatge social que fan aquests nens i nenes.

Per tant, a l’acabar la classe vaig entendre perfectament que la temàtica dels contes encaixava perfectament amb l’assignatura i amb el que se’ns volia transmetre. És cert que tot es connecta i, tot i que jo no m’ho creia a principi de curs quan ens ho van dir, ara veig que tot està lligat i que, fins i tot jo puc establir relacions amb aspectes que potser, en un primer moment, no semblen tenir cap mena de punt en comú.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (TERCERA APORTACIÓ 14/10/2011)

QUINA ÉS LA CORRECTA?

Que el món és ple de fets i fenòmens ja ho sabem, i que hi ha moltes maneres de veure el món també. Però quan diem aquesta última frase, a mi se’m planteja un dubte: maneres de VEURE o MIRAR el món? Llavors poso els ulls en blanc i m’entra la mandra de buscar quina és l’opció correcta.

La mandra no em dura gaire perquè sóc d’aquelles persones que, si em sorgeix un dubte o un problema i no trobo una solució, tinc mala consciència. Per tant, començo a divagar en el significat de cada paraula i a buscar opcions dins el meu arxiu personal: el meu cap. La diferència entre aquests dos conceptes no em queda gens clara, així que prenc el primer diccionari que tinc al meu abast i busco el significat de cada paraula per veure quin li escau millor a la frase que em provoca el dubte.

La paraula VEURE vol dir considerar d’una manera determinada, assistir a un fet, a un estat de coses, ser testimoni ocular. En canvi, MIRAR vol dir aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa per veure-la, tenir-la en compte, fer-ne cas, considerar, tenir una idea, una opinió, un judici d’ algú o d’alguna cosa. En conclusió: ambdues opcions crec que són vàlides.

Tanmateix, penso que el que realment importa és el COM mirem o veiem el món, el saber quina és la millor manera de fer-ho, però aquest dubte el sé respondre amb energia: no hi ha una única manera de veure el món, no hi ha una mirada bona o dolenta; totes són vàlides. Del que si depèn aquesta manera de mirar el món és la nostra pròpia experiència i els nostres propis coneixements; en definitiva, les nostres vivències.

És cert que, si em centro en aquesta assignatura (àmbit científic), tinc molt clar que la meva tasca com educadora d’etapa infantil és la d’apropar la mirada científica a l’aula, però en general sóc conscient que, el que realment estaré fent, és ensenyar a mirar el món per què l’entenguin i puguin actuar-hi en ell.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL (SEGONA APORTACIÓ)